Projecte Lingüístic
|
Des d’una educació oberta al món impulsem la línia pedagògica del nostre Projecte Educatiu "Educar en la vida i per a la vida". Veiem l’aprenentatge dels idiomes des del desenvolupament de la competència lingüística, una competència que estructura el pensament i és clau per al desenvolupament d’altres aprenentatges. Desenvolupem las destreses necessàries per a què els nostres alumnes s’obrin al món i afrontin la globalització en la que vivim.
1. Context sociolingüístic
1.1. Alumnat La diversitat de l’alumnat i llur diversitat lingüística és la característica més rellevant del nostre centre. Tenim el cinquanta per cent de l’alumnat autòcton i l’altre cinquanta per cent estranger de variada procedència. Els alumnes nouvinguts presenten un grau molt variable de coneixement de la pròpia llengua des d’alumnes que no han estat escolaritzats fins alumnes que dominen una llengua estrangera com l’anglès. Les llengües de les famílies són el castellà, l’urdú, l’àrab i xinès.
1.2. Entorn L’escola està immersa en un entorn plurilingüe amb majoritària presència del castellà, amb pocs referents lingüístics i culturals (en alguns casos molt diferents entre ells), i un nivell sociocultural molt baix. És per això que seguim el treball realitzat amb anterioritat potenciant la llengua catalana des de tots els àmbits conscients que és l’únic referent i lloc de contacte amb la llengua catalana.
2.1.La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació En un ambient plurilingüe però amb clar predomini de la llengua castellana, ens marquem com a objectiu prioritari fer servir la llengua catalana en les manifestacions orals, escrites i audiovisuals del propi alumnat i que puguin viure aquesta llengua com un mitjà d’obertura social. Així mateix en la línia d’atendre les necessitats del nostre alumnat, ens proposem, tal com fem des de fa anys, emprar el català com a llengua vehicular del centre, d’aprenentatge i de gestió, tant en la part pedagògica com en la funcional i administrativa; les matèries instrumentals i les competències bàsiques. A més desitgem que aquests alumnes puguin descobrir en la llengua catalana un mitjà de comunicació també possible i, alhora, molt útil per a la seva futura vida d’adults que, probablement, hauran de desenvolupar en aquest mateix entorn a mes d’intentar que els alumnes sentin la llengua catalana com a pròpia.
2.1.1.2. El català, eina de convivència A partir de la convicció que el català és la llengua d’ús en la comunicació quotidiana, impulsem actuacions encaminades a fer present el català en tots els àmbits escolars des de l’aprenentatge a la convivència. És per això que ens marquem l’objectiu que els alumnes sentin la llengua catalana com a pròpia i com una eina que possibilita la convivència en un espai comú.
2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística Seguint l’esquema ENSENYAMENT-APRENENTATGE, AVALUACIÓ i propostes de MILLORA, les línies bàsiques i estratègies del nostre programa d’immersió lingüística són:
2.1.2.2. Llengua oral La llengua oral es treballa des del segon cicle d’educació infantil, etapa en què tindrà especial èmfasi juntament amb cicle inicial, fins als cursos de l’educació secundària obligatòria. Les programacions recullen la continuïtat i progressió dins del curs, cicle i etapa, per tenir una visió global de tota l’escolaritat (prioritzen el treball globalitzat) i les diferents modalitats de textos orals que s’aniran treballant. Els diferents textos (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...) es treballaran a tots els cursos amb activitats adaptades a l’edat i en les diferents àrees. Donem gran importància a la llengua oral com a eina d’expressió i d’aprenentatge, i de creixement personal. L’expressió oral en els cursos inicials anirà lligada a la vida quotidiana afavorint a l’aula un clima que fomenti escoltar i treballar. Treballarem únicament la variant estàndard de la llengua catalana. La introducció de la llengua oral s’iniciarà en llengua catalana en el primer curs del segon cicle d’Educació Infantil.
2.1.2.3. Llengua escrita La llengua escrita està estructurada en relació a la llengua oral de forma progressiva i continuada en els diferents cursos, cicles i etapes, i recull específicament les diferents tipologies de textos treballats a l’àrea de llengües. El treball de la lectoescriptura (aprenentatge de la lectura i escriptura)s’iniciarà a l’educació infantil de manera globalitzada i continuarà de manera sistemàtica a la Primària. Es treballa la llengua escrita des de les diferents àrees entenent que són unes habilitats que impliquen a tot l’aprenentatge i per tant a totes les àrees del currículum. Totes les activitats de llengua escrita tindran presents aquests quatre aspectes:
Objectius clars i a curt termini.
Oferta d’activitats diverses, motivadores i funcionals.
Exigència d’una bona presentació, de la correcció de l’estructura i de la coherència. Valoració de la forma i del contingut.
Adaptació de les activitats als nivells i necessitats del grup tenint com a objectiu la progressió dels objectius i dels continguts.
2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita Totes les programacions, ja siguin les de l’àrea de llengua com les altres, tenen en compte que l’ensenyament i el tractament de les llengües s’ha de realitzar sobre aquests quatre eixos: saber escoltar, saber parlar, saber llegir i saber escriure. Les activitats contemplen de manera interrelacionades les quatre habilitats com a base per assolir una òptima competència lingüística, tant a nivell oral com escrit. Tanmateix a Infantil i Cicle Inicial es treballa el constructivisme i l’aprenentatge significatiu.
2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees La llengua d’aprenentatge en totes les àrees serà el català, tret de les classes de llengua castellana i llengua estrangera. Tot el professorat vetllarà, en la realització de totes les activitats, per l’expressió i per la comprensió de la llengua catalana, i per les quatre habilitats: saber escoltar, saber parlar, saber llegir i saber escriure, per l’expressió oral i per les activitats de lectura.
2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre etapes, cicles i nivells Els equips de coordinació revisen i vetllen perquè els principis metodològics dels diferents cursos, així com els usos lingüístics estiguin en constant revisió i actualització. També aquests equips vetllaran per efectuar un òptim traspàs d’informació entre cursos, cicle i etapes amb l’objectiu d’assolir una continuïtat i una coherència. Tota la coordinació i traspassos seran recollits en documents (actes d’avaluació, carpeta de tutoria...) que guardarà el Cap d’estudis o tutors i que alhora posaran a disposició en tot moment dels coordinadors o tutors (cas aquest últim que ho tingués el Cap d’estudis). Aquests documents serviran per recollir el seguiment i la trajectòria escolar dels alumnes així com tota la informació acadèmica útil per fer el traspàs de nivell, cicle o etapa.
2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular Entenem l’ acollida d’alumnat nouvingut com un plantejament de l’escola per donar resposta educativa a una nova realitat que afecta a tota la comunitat educativa. Recollim els eixos principals que defineixen la nostra acollida:
2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials L’educació intercultural per a tots els alumnes i els criteris d’aprenentatge de la llengua han d’estar programats i consensuats per tot el professorat, malgrat que el tutor d’ acollida sigui el primer referent. L’aprenentatge de la llengua s’inicia en català sigui quin sigui el curs de l’alumne. La introducció del castellà s’iniciarà seguint uns criteris i objectius determinats, sense entrar en contradicció amb el desplegament curricular. En aquest procés es posarà especial èmfasi en la coordinació entre el tutor de l’aula d’ acollida i el tutor del curs i els mestres i professors de llegües per fer un seguiment acurat del procés d’aprenentatge de l’alumne.
2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana El Pla d’ Acollida tindrà en compte els alumnes sud-americans de parla castellana. Es faran grups específics per treballar la llengua catalana, fent especial atenció a l’expressió oral, per reforçar continguts de diferents àrees. Aquests alumnes han de seguir sempre que puguin les matèries al grup classe.
2.1.2.8. Atenció de la diversitat D’acord amb les orientacions del Departament d’Educació i amb la reflexió de tot el claustre, el centre aposta i es defineix com una escola inclusiva on la realitat tan diversa ens obliga a un plantejament molt plural, però alhora inclusiu. En temes lingüístics els objectius prioritaris son:
A nivell organitzatiu es dedicaran els recursos humans necessaris per assolir-los i per atendre la diversitat. D’altra banda aquests objectius es treballaran des de totes les àrees, contemplem que l’ensenyament de la llengua no depèn exclusivament de l’àrea de llengües. Entenem per àrea de llengua el conjunt de totes les llengües impartides.
2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua Des de la convicció que som l’únic referent de la llengua catalana per al nostre alumnat, considerem molt important fomentar al màxim l’ús del català a l’escola per fer factible el canvi lingüístic (l’ús del català) a la vida quotidiana. Estratègies per al foment del català a l’escola:
2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua
L’avaluació de l’aprenentatge de la llengua, així com de la competència lingüística de l’alumne és contemplada de manera contínua i global, Des de totes les àrees, i en especial la de llengües. S’avaluen les capacitats i els processos lingüístics treballats que intervenen com a eina d’aprenentatge com són la lectura, la comprensió lectora i l’expressió oral. D’altra banda, l’avaluació es regeix pels criteris establerts pel professorat tenint en compte la realitat de l’alumnat i el desplegament curricular; i donant especial importància a les competències bàsiques.
2.1.2.11. Materials didàctics
La selecció dels materials didàctics es basen en els següents criteris:
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia Considerem en aquest apartat primordial:
2.1.3.2. Usos lingüístics Tenint en compte que l’escola és pràcticament l’únic referent de la llengua catalana i pràcticament l’únic lloc on la poden aprendre, creiem importantíssim potenciar l’ús del català a l’escola des de diferents contextos i alhora apropar-la als usos col·loquials (el català no ha de ser percebut només com a llengua d’aprenentatge). L’ús de la llengua catalana es realitza des de qualsevol situació escolar, des del pati (malgrat els inconvenients), a classe, a les tutories, a les entrades i sortides, etc. i implica a tots els membres de la comunitat educativa, en especial a tot el professorat. 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum La realitat plurilingüística ens porta a una línia d’escola inclusiva on s’ha de fer present la diversitat cultural i lingüística, enteses com un enriquiment i sense oblidar que la llengua comuna és el català. La varietat lingüística s’inclourà, tant com sigui possible, en el currículum i sobretot en determinades activitats de tal manera que es pugui fer visible la diversitat lingüística del centre. 2.1.3.4. Català i llengües d’origen Considerem necessaris uns coneixements mínims i/o referencials de les diferents llengües de l’alumnat i de llurs cultures. Els tutors de l’Aula d’ Acollida (mitjançant la formació adequada) disposen d’informació de les diferents llengües d’origen per optimitzar l’aprenentatge en general i el de la llengua en particular. Els tutors de l’Aula d’ Acollida assessoraran als tutors de l’aula ordinària i a la resta de professorat.
2.2.La llengua castellana
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana Si bé és cert que la llengua materna de gran part de l’alumnat és el castellà (l’altra part de l’alumnat és nouvingut), i que per tant el coneixen, també és cert que mostren una competència lingüística molt limitada. El tractament de la llengua castellana es basarà en:
2.2.1.2. Llengua oral Tenint en compte les característiques de l’alumnat, la introducció de la llengua castellana a primer de Primària es realitza potenciant l’aspecte oral i amb un model estàndard. Malgrat que la llengua castellana sigui la majoritàriament parlada per l’alumnat i que no calgui fomentar-la, sí que és precís donar a conèixer un model correcte de castellà. Això ho fem amb activitats de llengua oral tenint en compte els diferents tipus de textos. Però subratllem que l’objectiu principal és proporcionar un model de llengua castellana correcte que no viuen malgrat que sigui la llengua materna.
2.2.1.3. Llengua escrita Partint de l’enfocament global de l’àrea, tant a llengua castellana com a la catalana se segueixen els mateixos principis. Hem de destacar que mentre a llengua catalana és un “descobrir”, a la llengua castellana és un “redescobrir”. Especial atenció té el treball en paral·lel, abans esmentat, de l’ortografia i gramàtica d’ambdues llengües i la presentació de les dues llengües com a eines igual de vàlides per treballar tota la tipologia de textos.
2.2.1.4. Activitats d’ús Immersa en un ambient principalment castellanoparlant l’escola realitza totes les activitats en llengua catalana deixant l’espai curricular per a la llengua castellana.
2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques No realitzarem cap àrea no lingüística en castellà, atenent a la realitat de l’alumnat no cal reforçar la presència de la llengua castellana.
2.2.1.6. Alumnat nouvingut Ens marquem com a objectiu per a l’alumnat nouvingut (igual que la resta) que assoleixin una òptima competència lingüística en les dues llengües, català i castellà. La primera llengua introduïda serà el català per posteriorment introduir el castellà de manera progressiva aprofitant les estructures apreses en català sense que hi hagi repeticions de continguts. Tot al contrari, la visió del tractament de les llengües serà global contemplant les dues llengües com una única àrea.
2.3.Altres llengües
2.3.1. Llengües estrangeres
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa La llengua estrangera impartida al centre és l’anglès per dos motius. El primer, perquè és la llengua mundial de comunicació, el segon perquè gran part del nostre alumnat (nouvinguts pakistanesos) la coneixen i la valoren positivament. Aquesta llengua serà introduïda de manera oral i bastant lúdica al segon cicle d’educació infantil i serà treballada a la primària amb les hores curriculars. No contemplem la introducció d’una segona llengua estrangera. A secundària es dediquen les hores establertes pel Departament i, sempre, que és possible, s’introdueixen algunes activitats específiques en aquesta llengua en altres àmbits.
2.3.1.1.1. Desplegament del currículum Tenint com a model el que diu el nou currículum (conèixer una llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris capaços de comunicar-se i accedir al coneixement) considerem necessari introduir una línia AICLE que proporcioni a la llengua estrangera un caràcter significatiu, però sense impartir cap matèria curricular. El desplegament serà gradual i evitant que pugui anar en detriment de qualsevol àrea. A més la introducció haurà de ser atractiva i motivadora. 2.3.1.1.2. Metodologia L’aprenentatge de la llengua estrangera es basarà en una metodologia activa, motivadora i significativa amb l’objectiu principal d’assolir una òptima comprensió i expressió oral i escrita. Prioritzarem l’aspecte oral tant en l’eix de saber escoltar com en el de saber parlar i l’ús de la llengua anglesa en diferents contextos. En concret, la metodologia emprada serà a partir de lectures, situacions concretes o audicions on es treballaran els diferents continguts de la llengua. 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera D’acord amb els objectius metodològics marcats, els materials didàctics hauran de seguir els següents criteris concrets com ser motivadors i que promoguin un aprenentatge actiu i significatiu. L’enfocament dels materials haurà de ser poc teòric, ja que les estructures gramaticals es treballen d’una manera força intuïtiva i deixant que siguin els propis alumnes qui dedueixin aquestes estructures i les regles de funcionament de l’ idioma. Aquests criteris seran per tota l’etapa i serviran per a la selecció i revisió dels materials.
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera Creiem necessària la utilització dels recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera per diverses raons. La primera, és com a part del desplegament curricular l’àrea de llengua estrangera ha d’utilitzar les noves tecnologies com la resta d’àrees, la segona, perquè aquests recursos possibiliten una interactivitat i una dinàmica activa i motivadora i tercer perquè molts d’aquests recursos tenen una forta presència de la llengua estrangera. És per això que tant les TICs com TACs formaran part de la programació de la llengua estrangera en tots els cursos. 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula Considerem important potenciar la llengua estrangera al centre, la qual cosa es concreta en la introducció a nivell oral al segon cicle de l’educació infantil i amb l’augment d’hores de lliure disposició a la primària, però considerem que la prioritat del nostre Projecte lingüístic rau en el reforç de la llengua catalana com a llengua vehicular del centre sense que això suposi cap perjudici per a la resta de llengües del centre.
2.3.3. Llengües complementàries procedents de la nova immigració Des d’una perspectiva d’interculturalitat, la vida del centre inclourà i/o farà referència a les diferents llengües i cultures d’origen de l’alumnat nouvingut en els àmbits escolars: docència, activitats lúdiques, celebracions, etc.
2.4.Organització i gestió
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
Totes les indicacions, retolacions, decoracions de l’escola estan escrites en català. Les diferents comissions encarregades de les festes, dades i celebracions escolars utilitzaran la llengua catalana per ambientar l’escola. Podrà haver referència a alguna altra llengua de l’alumnat (llengua d’origen) per treballar la interculturalitat, però serà sempre el català la llengua de referència.
2.4.1.2. Documents de centre
Considerem importantíssim que la definició del paper, ús i rellevància de la llengua catalana en la docència quedi reflectida en els diferents documents (PEC, PLC, NOFC, PAC, PA). Aquesta documentació haurà d’estar redactada íntegrament en català i serà revisada, actualitzada i millorada periòdicament. La periodicitat generalment serà anual, llevat del NOFC. La documentació es donarà a conèixer al professorat i serà revisada pel claustre de professors, per cicles o etapes.
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
El centre té el compromís de complir uns criteris referents a l’ús d’un llenguatge no sexista, que són:
L’aplicació d’aquests criteris es tindran en compte tant en les àrees del currículum, com en l’ambientació de l’escola, en l’àmbit administratiu i en la vida general de l’escola.
2.4.1.4. Comunicació externa
La llengua de comunicació interna en el centre serà sempre el català. En les comunicacions externes, els criteris seran els següents:
2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies
Pensant en el context social i lingüístic del centre, entenem que ha de ser el català la llengua de comunicació i relació amb les famílies sense que això suposi un obstacle i un deteriorament en la comunicació. Els criteris a seguir seran els següents:
2.4.1.6. Educació no formal
Des del convenciment que l’educació té més àmbits que no pas l’estrictament curricular, considerem que el català ha de ser present en totes les activitats del centre, tant en les formals (curriculars) com les no formals (no curriculars).
2.4.1.7. Llengua i entorn
El centre participa en el Pla Educatiu d’Entorn de la zona i a més des de diferents àmbits treballa en xarxa amb les entitats i administracions públiques per col·laborar en temes d’interculturalitat i de cohesió social. També col·labora amb altres institucions en el foment de la llengua catalana amb els adults i amb les famílies, especialment amb les nouvingudes.
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.2.1. Actituds lingüístiques
Per tenir present la diversitat lingüística i cultural de tot l’alumnat, sense oblidar que la llengua comuna és la catalana, treballem transversalment la riquesa i la importància de la diversitat lingüística i cultural.
Potenciarem el valor de cada cultura i de cada llengua amb la idea que cadascuna ens pot enriquir.
Serà un eix transversal present en el desplegament curricular que s’avaluarà juntament amb els objectius generals del centre.
2.4.3. Alumnat nouvingut
La llengua de rebuda i relació amb l’alumnat nouvingut serà sempre el català. Es farà un protocol d’avaluació inicial per veure el nivell acadèmic i, sobretot, de llengua. Es faran grups molts flexibles, revisables periòdicament on s’ensenyarà de forma intensiva la llengua catalana (Aula d’Acollida). S’estructurarà en diferents grups d’aprenentatge en funció del nivell. Els horaris dels grups d’Aula d’acollida intentaran contemplar els de l’aula ordinària de tal manera que els alumnes nouvinguts puguin assistir amb certa normalitat: plàstica, música, esport, etc. per tal de no segregar-los del grup classe.
2.4.4. Organització dels recursos humans
2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics El centre elabora un Pla de formació, on entren totes les àrees, d’acord amb les necessitats detectades més el disseny de l’Equip directiu.
2.4.5. Organització de la programació curricular
2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells
La coordinació entre nivells, cicles i etapes és entesa com una eina fonamental per dur a terme una programació de manera coherent i eficaç. La coordinació ens ha de servir per millorar i optimitzar l’eficàcia de la tasca educativa. La coordinació s’establirà entre:
2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes
El centre ha dissenyat quines són les estructures comunes que es treballen a l’àrea de llengua (l’àrea de llengua es contempla globalment com una única àrea). Aquestes estructures s’impartiran en llengua catalana sense oblidar, però que afavoreixen l’aprenentatge de totes les llengües curriculars del centre.
2.4.6. Biblioteca escolar
El centre disposa d’una biblioteca com a espai de lectura i recerca d’informació. L’espai de la biblioteca no ha de restar aliè a la vida diària de la classe, sinó com un element habitual i essencial. És per això que la biblioteca serà, més que un espai físic, un hàbit escolar i d’aprenentatge.
3.Concreció operativa del projecte
|
|
